Camins de fang
Plouen preguntes, cauen en terres molls
Creixen paraules que no porten enlloc
Van rodant, corren i es fan més grans
S'emporten les certeses quan passen per sobre el teu cap
Planten els nous paranys
Esborren la memòria i tornen a vèncer
Ulls sense vista busquen avergonyits
Peces perdudes per retrobar el sentit
Camins de fang que no deixen caminar
S'empassen amb les pedres els crits dels qui s'han ofegat
Taquen el cel amb sang
Ressonen les disculpes, tornen a vèncer
Per què mires la ciutat llunyana?
Per què vols donar-ho tot quan no tens res?
Per què plores per la sang vessada?
Per què vols somriure quan no queda res?
Sons que s'esquerden, bruixes els van cosint
S'obren escletxes, surten els fruïts podrits
Alimentats d'aquesta realitat
Fumant fums infumables,bevent d'un pou enverinat
Cauen els grans pilars
Però deixen les petjades, tornen a vèncer
Plouen preguntes, cauen en terres morts
Creixen mentides que ho enlluernen tot
Van rodant, corren i es fan més grans
S'emporten les certeses quan passen per sobre el teu cap
Tornen els vells paranys
Esborren la memòria i tornen a vèncer
Per què mires la ciutat llunyana?
Per què vols donar-ho tot quan no tens res?
Per què plores per la sang vessada?
Per què vols somriure quan no queda res?
