Camps a través
Ha passat molt de temps,
gairebé tota una vida.
Tot es veu diferent,
ha plogut el que calia.
Em sento tant a prop d'aquesta terra
i a l'hora tant distant...
Però estic content de tornar a veure
aquest paisatge després de tants anys.
No he oblidat aquests carrers
[Han passat molts anys.]
on jugàvem nit i dia.
[He refet la meva vida]
Tants records, tants moments;
no creia que tornaria.
[No creia que podria.]
De sobte et veig de lluny, palplantat
entre la gent, i el cor em fa un salt.
Deu mil imatges teves, se'm fa
un nus a la panxa en un instant.
M'omplo de pressa les butxaques
de pedres per no sortir volant.
No sé ben be què sento, intento
amagar-me, però te n'has adonat.
I ens observem sense dir res.
I bufa el vent camps a través.
Te m'apropes lentament
i les cames em fan figa.
M'estic fent el valent
però tremolo més del què voldria.
El meu desig és evident
i les paraules no seran suficients.
El nostre entorn desapareix;
és el moment d'alliberar el que ha estat latent.
La vida ens esperava en aquest punt
i, avui, tots dos en som conscients.
El cor em va a dos-cents, ens allunyem
del poble i creuem el blat corrents.
I ens observem sense dir res.
I bufa el vent camps a través.
Ens estimem com si res.
I bufa el vent camps a través.
Autor(es): XY
