Camp vermell
I enmig del camp vermell, polsegut i solitari, t'he estimat. I com l'aigua calenta d'un riu estancat, i com els raigs del
Sol i el vent d'agost t'he abraçat.
Però com el silenci i els nens i els animals tancats t'he fet plorar. I entendràs que estic perdut tant com el timbaler del
Bruc, tan marrec tan somiador, tan tossut.
Però igual que tots tenim amagat jo buscaré el poder amagat en la il·lusió d'un exèrcit fantasma de mil soldats.
Reverberarà tota la vall el repicar d'un cor gegant, el premi de la humilitat de seguir endavant. I tard o d'hora el món sabrà que no es tracta d'un engany, sinó d'una il·lusió.
Caminen sense por un marrec i un sol tambor.
Autor(es): Albert Aromir
