Cançó d'amor

Jaume Arnella

Ai amor meu què farem
si les veïnes no ens parlen
i la mare diu que té
un disgust com una casa.
Un disgust com una casa
perquè sap que ens estimem
i que tu ets la meva dona
i diu que no hi tenim dret.
I diu que no hi tenim dret
que ningú no ens ha donat
un paper que ens ho permeti
ni el jutge ni el capellà.
Ni el jutge ni el capellà
no ens varen fer un casament
i perquè vivim plegats
ara murmura la gent.
Ara murmura la gent
i quan vas a buscar el pa
la portera et diu senyora
somrient per sota el nas.
Somrient per sota el nas
o emprenyat com el teu pare
que si em troba pel carrer
diu que em trencarà la cara.
Diu que em trencarà la cara
i no ens vol ni visitar
ni pujar una mica a casa
per por de quedar tacat.
Per por de quedar tacat
ai amor meu què farem
amb un foc al mig del camp
tot plegat ho cremarem;
amb un foc al mig del camp
cremarem el que diran.