Cançó d'amor

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


Ha sorgit al llarg del temps,
una gran teranyina,
d'amor de qui estima.
N'ha cosit tots aquests fils,
per dibuixar una vida.

I les llunes van canviant.
T'he après a enyorar amb calma,
encara que em fas falta:
la pell fina de les mans,
la confiança i l'olor...

I has marxat massa aviat,
sento que em deixo coses
per explicar-te a soles;
i per estimar-nos més,
com si no hagués passat mai res,
com un somni estrident.

N'ha sortit un mocador
que és com una carícia,
un fil de seda intensa, i jo
que me'l guardo de record,
fet de pedaços de colors,
valent i meravellós.

I et dic adéu...

Se t'emporto allà on vaig.
Ets la meva companya
quan penso en aquest viatge.
Marxo amb tu, estel lluminós,
cap a Turquia vora el mar;
i un farcell a sota el braç
amb tot l'amor que m'has donat.


Autor(es): XY