Cançó de l'amor contradictori
I heus aquí que ella em deia, fent-me camins de pell
amb els seus dits nerviosos :
"Em voldries sols teva per no contradir-te ?".
Però jo vaig ignorar l'irònic esguard
i em vaig posar a mirar, com si m'hi anés la consciència,
aquella atrevida forma del seu pit en deliri.
I pensava que potser en algun lloc trobaria la visió encegadora
que lligués el que vull i allò que no desitjo, simplement, conscientment;
com una espiral d'encens o marihuana
que em pintés per fi i per sempre d'una pàtina de lucidesa
per trobar qui sóc, com sóc, potser qui em mana,
i quina orgia de saviesa em mena mort enllà.
I heus aquí que ella em deia, deixant-me un rastre humit
amb el frec dels seus llavis :
"Em voldries ben dòcil per no contradir-te ?" .
Però jo vaig defugir el seu repte rialler
i em vaig posar a besar, com si m'hi anés la consciència,
aquella impensable corba del seu ventre en desvari.
I rumiava que potser algun jorn trobaria la raó entenedora
que lligués el que vull i allò que no desitjo, fàcilment, conscientment,
com la densa olor d'encens o marihuana
que em cobrís per fi i per sempre d'un subtil perfum de lucidesa
per saber qui sóc, com sóc, potser qui em mana,
i quina orgia de saviesa em mena mort enllà.
Autor(es): Carles Ferran
