Cançó de l'amor fugaç
Sóc un cérvol ferit
pel teu arc d'amor,
l'amor sense nom,
l'estrany i obscur amor.
Cau una pluja de pètals
dels últims rosers,
mentre plora la ciutat
amb l'enyor dels adéus.
Altres cossos tindran també
ribes acollidores,
paratges tebis i humits
dolçament amargs, però
no n'hi haurà cap com el teu
minaret i obelisc,
pal de vaixell robust,
ulls de perla captiva,
carícia d'arpegi als dits,
amor que em prens la vida.
Autor(es): Pere Vilaregut Montmany
