Cançó de la torre més alta
Joventut ociosa
feta esclavitud,
per delicadesa
la vida he perdut.
Ai, què dies vinguin
que els cors enamorin.
Que vingui, que vingui
el temps que ens enamori.
He set tan pacient
que mai he oblidat.
Pors i sofriments
als cels han marxat.
I la set malsana
m'enfosquí les venes.
Que vingui, que vingui
el temps que ens enamori.
Tal com està el prat
a l'oblit lliurat,
crescut i florit
d'encens i ebrietat.
I els brunzits ferotges
de cent brutes mosques.
Que vingui, que vingui
el temps que ens enamori.
Autor(es): Arthur Rimbaud,Xavier Baró
