
Cançó del capità
Veles hissades a l’aventura
gira la rosa, giren els vents
amb la mirada sempre perduda
suren cabòries i pensaments.
Vent de llevant
proa a garbí
arreu és pàtria
allà on recala el
meu bergantí.
Vent de garbí
proa a llevant
la mar salada
la nit serena
l’amor a encant.
Sóc serviola, sóc contramestre
sóc timoner, sóc capità
de dalt la cofa de l’arbre mestre
veig les balenes esbufegar.
Vent de llevant...
Volto els alfòndecs i les medines
miro i ensumo en tots esl firals,
safrà, encens, pebre, canyella fina,
benjui, mirra, goigs sensuals
Vent de llevant...
De tantes flaires i coloraines
carrego cofres i omplo farcells
i espio els núvols si els vents amainen
faig gara-gara a Ruixamantells.
Vent de llevant...
Quan ella ronda jo em poso al paire
i la rumbejo xamós i fals,
quan s'estarrufa revolta l'aire,
quan ploriqueja plou a barrals.
Vent de llevant
Autor(es): J. Soler Amigó,J. Figueres