Cançó del dimoni Cucarell

Guillem d'Efak

Un dia de festa una colla d'al·lotets
de joia anaven cantant i botant.
Marxaven de pressa perquè feia molt de fred
i no volien fer tard
a missa.

Dalt d'una teulada el Dimoni Cucarell
els veu anar a missa i no ho pot consentir.
S'esmola ses ungles i s'escura bé ses dents
i diu: "Jo en tenc que aglapir
un o l'altre".

Tots els nins cantaven no se n'havien adonat
de què els ve seguint el Dimoni Cucarell
darrera, darrera i amb les mans porta uns filats
i diu: "Jo aglapiré
el que pesa més a la balança del Bon Déu."

Però els nins se giren i en adonar-se'n del perill
li estrenyen a córrer ben de valent.
Els pitja a darrera el Dimoni Cucarell
i enganxa un nin amb la seva xarxa.

El que pesa més a la balança del Bon Déu
són les bones obres que fan els infants.
Si feim bones obres el Dimoni res pot fer:
Déu compta els fets i no les
paraules.