Cançó del grill
De ben jovenet jo vaig estudiar:
tres més tres són sis, quina barbaritat!
Ara de major quan vaig cap al llit
el cri-cri del grill em fa cavil·lar.
Cri-un, cri-dos, cri-tres,
cri-quatre, cri-cinc, cri-sis,
crisis que les paguen els rics,
crisis que les paguen els rics.
Ara tot és fosc, els rics són pobrets
que cal ajudar amb els nostres diners.
Els acomiadats que aguanten un poc.
Ara, un poc més, fins que arribe l'hora,
l'hora de dormir, cal sentir atents
nostre amic el grill amb el seu "cri-cri".
Cri-un, cri-dos, cri-tres,
cri-quatre, cri-cinc, cri-sis,
crisis que les paguen els rics,
crisis que les paguen els rics.
Els treballadors no tenim diners,
però en som tants i ells en són tan pocs
que un poquet d'ací, altre poc d'allà,
multiplica mil, cent-mil i un milió…
…per pagar nosaltres tot allò que els cal.
Pobrets, quina crisi! necessiten tant!
Els cotxes de luxe, quatre jardiners,
dones de neteja, col·legis privats,
el vaixell al port, homes vigilant,
gent de confiança per comptar tots els diners…
…tres més tres són mil…, quina barbaritat!
Tornem a comptar que els comptes no quadren.
Nostre amic el grill ens ajudarà,
amb el seu "cri-cri" tot s'aclarirà…
Cri-un, cri-dos, cri-tres,
cri-quatre, cri-cinc, cri-sis,
crisis que les paguen els rics,
crisis que les paguen els rics.
