Cançó del raier
Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí,
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
Lo bon temps del fadrinatge,
lo passí fent de cuer,
més com tinc seny i coratge,
prompte em feren davanter.
D'eix cavall de la ribera,
prenc la brida barroera,
i als torrents i a la ribera,
vaig dient: Pas al raier!
Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí,
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
De les bigues que he enraiades,
se'n farien galions,
galions per les armades,
de deu regnes i nacions;
pins i faigs duc cada dia,
d'avetars no en deixaria,
fins i tot enraiaria
tes muntanyes a crostons.
Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí,
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
Tot baixant rais a la plana,
cinquanta anys hi he baixat,
que és un rai la vida humana,
en té deu cada tramat,
i davalla fugitiva,
rodolant de riba en riba
fins que al mar sens vora arriba
de la fonda eternitat.
Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí,
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
Autor(es): Popular
