Cançó dels bessons

Josep Maria Espinàs

Mai sabem com us dieu
Antoni, Octavi,
sempre hi ha confusions
quan hi ha dos bessons.
Semblen dues gotes d'aigua
l'Octavi, l'Antoni,
per conèixe'ls cal que els miris
estona... i a fons.

Quan la mestra diu "veja'm!
Antoni, la suma...!"
qui s'aixeca i qui la duu
no és mai gens segur.

I els companys que tant estimen
l'Octavi, l'Antoni,
molt sovint cal que els preguntin:
"Ets ell... O ets tu".

Som molt semblants per fóra,
però per dins, tots dos ben diferents;
cada u de nosaltres
té els seus gustos i té els seus sentiments.

Ens agrada molt ser així
Antoni, Octavi,
canviem sense raons
camisa i mitjons
i si n'hi ha que s'equivoquen
- Octoni! Antavi!
No ens estranya gens ni mica
perquè som bessons.