Cançó de ronda 2
Diuen que lo pebre pica,
la canyella i el safrà;
més pica una mala llengua
que tot el pebre que hi ha.
Una barca pel riu baixa
tota plena d'estisores
per a tallar-ne la llengua
a aquelles que porten noves.
Mireu's a la Francisqueta,
mireu si en vesteix de bé,
que pareix aquell ninot
que posen dalt del paller.
L'hereuet d'aquesta casa
ha tingut grossa ventura:
ha arreplegat una jove
peluda com una burra.
La vida del corrandista
n'és una vida reial:
quan són joves passar gana,
quan són vells a l'hospital.
De cantar prou cantaria
si tenia bona veu.
Què diran la gent si senten
de cantar sense saber.
Autor(es): Popular,Xavier Múrcia
