
Cançó de ronda 3
A la vora de la mar
hi cantava una sirena,
i deia a cada sospir
qui té amor també té pena.
En totes les parts arreu
es fa ara com abans
lo que es diu el joc de mans
que el qui més mira menys veu.
L'amor és com una rosa
que amb molt de compte se cull
doncs, si li cauen les fulles
s'han quedat sense perfum.
El saber no ocupa lloc
i el no saber embarassa,
tan es perd el qui sap massa
com el qui sap massa poc.
Les llàgrimes manifesten
un sentiment sempre viu
ai! d'aquell que sense llàgrimes
li plora el cor i no ho diu.
El qui viu enamorat
tres coses ha de menester:
enteniment i memòria
dissimular-ho també.
A la mar hi neix una ona,
quan s'altra en l'arena mor
quan es mor una esperança
en neix una en el meu cor.
Autor(es): Popular,Xavier Múrcia