Cançó des brodar
Perquè som de casa pobra,
perquè vaig poc enllestida,
perquè el sol colra ma cara:
no m'estimes, no m'estimes. I encara que no m'estimis
jo sempre t'estimaré.
I es dia que tu t'amuires
al cel per tu pregaré.
Déu te guardi aquella jove
que t'ha enlluernat sa vista.
No et donarà, estic segura,
ni una horeta d'alegria. I quan jo ja sigui morta,
coberta de terra freda,
vine a posar-me un record,
tan sols sigui una floreta.
Autor(es): Herbes Dolces
