Cançó de son coletes

Projectedefak

L'any 1450 pitjor fou que el de sa fam;
els rics mengen pa de xeixa diuen ses dones plorant;
i els rics mengen pa de xeixa i per noltros sols no hi ha mestall;
Lo tort Ballester ho escolta i li envestí cap a ciutat.

Per donar compte al rei a Nàpols varen anar,
i el rei les dóna penyora i de que tot s'arranjarà;
però els senyors de casa bona ni el rei volen escoltar.
Tres anys lo tort Ballester els tingué acorralats.

I era una colla de veure, tots eren manacorins,
fent-se costat un amb l'altre anaven arreplegant amics:
si coratge té en Mates, més en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo tort Ballester els comanda, per lliurar els mallorquins.

Set-mil cinc-cents sous donaven els nobles a qui el matàs;
feren venir mercenaris, moros i napolitans;
calaren foc a les cases i s'afartaren de robar;
llavors arribà la venjança, color de vi i de sang.

I era una colla de veure, tots eren manacorins,
si ho eren els condemnats també ho eren els botxins:
primer mataren en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal, en Guinovart, en Mascaró i en Fornit,
(i lo tort Ballester el penjaren escorxat de viu en viu),
i escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins.

Després d'aquesta endemesa tot romangué com abans:
els pobres, més bocaclosa i més vídues plorant plorant;
i no ploraven per elles, ploraven pels seus infants.

Sa cançó que heu escoltat l'ha feta Guillem d'Efak,
qui demana a déu que el poble no tingui mai més tirans,
i que mai més hi hagi guerres, ni lluites entre germans.