Cançó d'un deportat
En tu, casa meva, penso en tu constantment,
a tota hora, en tot moment, a tota hora...
Van endur-se´m tan lluny,
i et tinc tan lluny de mi,
tan lluny..., tan lluny..., tan lluny.
I penso en aquells anys...quan era jove,
quan lluitava per salvar-te..., i früia d´estimar-te.
I neix, encara en mi , encara com ahir,
la força de tornar a abraçar-te.
I ara que és de nit i lluen els estels,
tots els meus pensaments s´enlairen
i se´n van lliurement
a retrobar aquell temps
en què només per tu cantava.
Que em podríeu dir ara, estels d´aquesta nit,
quan de temps en aquest camp he de romandre?
i si hagués de quedar-me aquí, on jo malvisc,
doneu records de mi a la meva pàtria.
