Cançó de traginers
La ratlla ben partida i un clavell vermell al trau, i un gec per tota la vida, que de negre sembla blau, me'n vaig a la rectoria, les campanes van tocant, però jo no les sentia.
Arri,
Joan, que la núvia s'està esperant.
El sogre me l'ha portada amb arracadetes d'or.
La sogra de la mirava i té un cobriment de cor.
Abans d'anar a la taula ens deixen sols un instant i no ens diem cap paraula.
Arri,
Joan, que l'arròs s'està covant.
Quina nina tens més blava, ai,
Maria del
Roser.
El meu braç s'abandonava al seu cos prim i lleuger.
Ja la lluna, que ens espia, ha desvetllat l'aviram, i el gall ens dóna el bon dia.
Arri,
Joan, que les vaques tenen fam.
Un vespre em trobo tancada la porta del dormidor.
Jo que sento una besada, que em fa tremolar de por.
La meva mà no hi arriba al ganivet més tallant. I arrenco en llàgrima viva:
Arri, arri,
Joan.
Arri
Joan.
