Cançó esperançada per a ocells caiguts
Enllà del buit us heu trobat
absurdament ferits, com dos ocells
estavellats en el curt vol
a contravent alçat cap uns nous cels.
De sobte us heu reconegut
en el mateix fracàs, i sense un mot
us heu unit àvidament
amb la força que sols dóna el dolor.
I us heu sentit reconfortats
en el batec sorprès dels vostres ulls
reflectint l'íntim foc rebel
d'obstinació de no caure vençuts.
Quan la mirada es torna crit
només l'entén aquell que ha compartit
la ràbia de sentir-se pres
per uns absurds lligams sense sentit.
Ara us llepeu curosament
les nafres que han deixat en cada cos
els frustrats intents de saltar
la cleda amb que els covards neguen el mon.
I així podreu, d'un esbatec,
deixar els orbs cucs bastint eixorcs forats,
i en un foll salt, compartireu
el vol magnífic dels ocells més alts.
Autor(es): Carles Ferran
