Cançoner

Santi Vendrell

No porto ni un cèntim
sols un cant a les butxaques
de paraules desgastades pels terrats.
Porto la guitarra i la veu baixa i cansada
de cridar en nom de la nostra llibertat.

I sense fortuna però amb el seny
que ens dóna cultura
vaig cantant per aquests carrers desdibuixats
quasi amb bogeria vaig fent camí per la vida
amb l'esperança de
senys poc esmicolats.

Sento que el temps el meu cabell
torna blanc
busco somriures al mar.
Sento que al cel hi ha un estel
que està brillant
busco mirades de pau.

Cal anar a votar si no creieu
en les paraules dels polítics que
ens estan representant,
des de dreta a esquerra tots prediquen
unes faules que ells mateixos
se les acabaran menjant.

Sols demano als astres
que elimini aquests sapastres
que en porti un que cregui en
tots els drets humans.
No només paraules que s'emporti
aquestes gaites que ens volen
negar el dret de ser catalans.