Cançons de fusta

Vol menor

Racó preciós perdut
en un món mai vist pels ulls,
sota els nostres peus desfets
neix l'horitzó.
Sempre he cregut
en allò que no creu ningú,
vells són els camins
i els anys viscuts per tu.

Sol solet vermell tingues pietat
del cor d'un temps que neix,
viu el món perdut buscant un déu
que mai va existir.

De cop em ve l'olor
del petó ja oblidat,
fa tant de temps,
em pregunto on deus ser.
Sóc també un record
perdut dins del teu cap,
vull sortir de l'oblit
perquè em puguis recordar.

Cançons de fusta.