Cançó particular
Sóc un xic bohemi, també un somniador,
vaig pel món badant, sóc un pèl mandrós.
M´agrada la cervesa però el més fotut:
si te la beus s´acaba i a sobre l´has de pagar.
M´agraden els "cubates", de tant en tant fumar,
sempre duc il.lusions injectades al cap.
M´agrada molt la gresca, cridar, cantar i ballar,
tinc les mans nafrades de tant estimar.
-Però jo aspiro només, aspiro, si pot ser,
a poder governar la meva forma de ser.
M´agrada fer el pallasso i riure constantment,
doncs ja m´he acostumat a aquest atzucac.
I és que m´agrada molt la gresca, les dones i l´amor,
ja ho deia l´Ovidi:
que és la cosa més bonica i preciosa,
sense pecats.
-Però jo aspiro només, i aspirar és sols voler,
a poder governar la meva forma de ser.
-De "fatxes" el món n´és ple, però tu no deixis mai
que puguin governar la teva forma de ser.
-Tu sigues jove i rebel, estigue´t sempre atent,
que aquests "tios", si ho poden fer, et mengen el cervell.
Autor(es): Antonio Garcia Iranzo
