Cançó poruga

Celdoni Fonoll

Ella no veu que m'és fatal
el meu destret, la meva espera;
ella no sap que sóc malalt
d'una mirada venturera;
ella no es tem que el seu fulgor
se m'ha emportat la llum del dia.
Oh, plany sonor, oh, ma clamor
de poesia!,
troba qui m'és causa d'amor
i d'agonia.

La veig només confosament,
Un llibre als dits o bé una rosa ;
no hi ha mirada més ardent
que el pobre somni que no gosa;
la seva dolça llunyania
tant he besat que em ve llangor.
Oh, plany sonor, oh, ma clamor
de poesia!,
troba qui m'és causa d'amor
i d'agonia.

Vés sense dir qui t'avià,
mai non conegui qui l'ha amada ;
si un caminet en davallar
vers mi vingués enamorada,
premi dolcìssim d'un enyor,
jo sé ben cert que en moriria.
Oh, plany sonor, oh, ma clamor
de poesia!,
troba qui m'és causa d'amor
i d'agonia.