Canonades
Deixa'm estar
no et vull veure més.
Deixa'm tranquil
no et vull sentir més.
Deixa'm anar
si em sento déu.
Si passes mai per aquí
gira la cara.
Canonades.
Deixa'm en pau
si sóc estrany.
No vull aigua
no vull sal.
No vull oli ni un mirall
només aire i sang.
Canonades.
No sé si ens trobarem
potser algun dia lluny d'aquí.
Els desaigües ja són tants
que no els podrem tots seguir
quan sento olor de fang
el meu cos sencer que s'esmuny.
Fins l'impacte final
tacant el prominent destí.
Autor(es): Agustí Busom
