Canta Perpinyà

Jordi Barre

Canta, canta,
canta, canta Perpinyà.

Canta que canta Perpinyà
quan l'alba desperta la plana,
que a l'horitzó blau de la mar
ix el sol groc com una grana.

Canta que canta Perpinyà
quan es fan rosses les muntanyes,
que pels carrers tothom s'afanya
cap a l'amor, cap al treball.

Perpinyà canta el sol que lluu,
la bellesa de la diada
amb un bufec de tramuntana
que fa volar sobre els genolls
les faldilles de tot color.

Perpinyà canta el Castellet,
la vermellor de les rajoles,
el Castell dels Reis de Mallorca
que vigila del cim de tot
la riquesa del Rosselló.

A la Llotja ballen sardanes;
els de Sant Jaume han tots baixat,
i s'hi barregen veus germanes
des dels poblets fins la ciutat,
lligant amics i enamorats.

Els vells de sota "les platanes",
tot resant el fil del passat,
diuen que els balls del jovent d'ara
no valen les danses d'abans,
i és que els vint anys no tornaran.