Cant de quan la sang ens bull
Homes i dones que esteu asseguts a les trones;
dignifiqueu vostres seients;
que el poder no us posi un tel en la vostra ment.
Ja que sou on sou,
que no haguem de recordar-vos tant sovint,
que aquí a baix també hi ha persones no un ramat de ximples i estúpids.
Homes i dones que esteu a dalt de tot;
ens veu donar un tros de pastís podrit pensant-nos que ens faria bon profit.
Heu dilapidat nostres jornals.
A vegades no sabem ben bé ni qui sou però cremareu tots a l'infern.
Ara sortirem tots al carrer.
Amagueu-se poderosos si no ho heu fet prou bé.
La paciència del poble és limitada i no tenim res a perdre aquesta vegada.
