Cantem-nos a l'orella

Pere Vilanova

Oh, la conversa! No la sents
com aire pur entre la set dels boscos
destinats a cremar? Quanta guspira
s’aixeca i giravolta!, les muntanyes
tremolen acostant-se, ja les bèsties
del foc són a l’aguait dintre les coves
ardents.

Vibració primera
de tota fulla, de tot branc, de tota
la terra entre tu i jo. Que ja l’abisme
ni els rius profunds no poden separar-nos.
Crit en el crit, cantem-nos a l’orella.