Cap a la lluna
Diuen que ja som a la lluna,
la de València potser?,
i aviat una per una
conquerirem les estrelles.
Ai! que no siguin d'aquelles
que ara ens fan veure tant be.
Conec una noia esnob
que és tan rica com incauta
que es casaria de cop
amb qualsevol cosmonauta.
Com que ella viu en un àtic
ella te un aire llunàtic.
Vol gaudir la gran fortuna
de passar tota la lluna,
vull dir la lluna de mel,
precisament a la lluna
que brilla al bell mig del cel.
Diuen que dintre de poc
vendran terrenys a la lluna,
perquè allà dalt sobra lloc
i ningú no t'importuna.
Sobra espai en lluna plena
pro quan vingui el quart minvant,
on punyetes ficaran,
pare, mare, nen i nena?
Les cases s'encongiran,
tots tremolaran de por.
Si han de passar la maroma
per aquella, quina broma!,
talladeta de meló.
L'eslògan a la revista
i els pòsters diran talment,
"Pugeu aquí a dalt turistes
que la lluna és diferent".
Apa nois, demanem tanda,
no ens perdem el primer vol,
que si ens toca a l'altre banda
no podrem prendre ni el sol.
Autor(es): Pere Quart,Frederic Roda
