Cap de Creus

Xavier Baró

No és solsament el mar
ni el vent ferotge:
una vibració
harmonitzant l'onatge,
núvols tenebrosos,
esquitxos a la pell.
Veig la mar sempre oberta,
des del vaixell.
Cap de Creus.

Sobre l'aigua, un infant
amb la lluna a la mà,
candorós il·lumina
tot l'horitzó.
Però el fort corrent
se m'enduu del bon pas.
I l'infant es veu lluny
saludant amb la mà.
Cap de Creus.

Aquest mar sembla despietat
quan no li pot la nostra voluntat.
Però és més fàcil penetrar el seu cor
que en els homes el gèlid roc.

Vent de garbí, mar de fons,
us miro espantat.
Naveguem de nit i jo
encara busco el far,
un antic tresor
a la cova de l'Infern,
un somni pur al cim
del Cap de Creus.
Cap de Creus.