Cares
Te'n recordes?....
Perquè jo sí….
Quan et vaig dir : -
Tia, jo me'n vaig -esperant una resposta. I em vas dir : -
Vale. I et vas donar la volta.
Molta delicadesa no tens, eh?
Princesa, doncs encara em dura aquesta estúpida cara de poca-solta.
Però mira, un error el pot tenir qualsevol, i més quan tinc el cap ple d'ocells i aquests aixequen el vol, jo volia contemplar amb tu diverses postes de sol , però totes les apostes diuen que les veuré sol.
Pensava que eres una nena gran, una gran nena, pensava també que la mort de
Joan
Pau II em donaria pena i ara freno, odio quan dius el "pues" i el "vale", de tot cor, "acàs" et costa tant dir "doncs" i "d'acord"?.
Suposo que quan escoltis això agafaràs un cabreig de nassos, però a mi amb tu no se'm torna a quedar aquesta cara de pallasso, potser, el més probable és que se'm quedi cara de gilipolles, però tu estàs molt liada, així que deixa'm amb les meves olles.
Avui, mira, potser m'acabo emborratxant, digueu-li a a la cambrera que es vagi preparant que a vegades bec com una formiga i altres com un gran elefant.
Si hi ha alguna campaneta jo sóc el seu
Peter
Pan.
El meu rap és elemental i elegant, com el
Edu i el
Zidane, carapan, el millor fan del "terrible infant", fes-te una "L" i elevat i que vagi rulant, que jo em faig un "fly" i me'l fumo a caracan.
Wapa, ja no crec en les relacions a distància perquè et vaig anar a veure i se'm va quedar aquesta cara de circumstància, no és que siguis rància, és que a vegades no t'entenia i jo et seguia i seguia posant aquesta cara de tonteria. I amb cara de tonto jo no sé com m'ho monto, que sempre em falta fondo cada vegada que canto.
Si assajo un cop al mes, fumo per tres, no dormo res serà l'estrès, no crec, val més que accepti que estic malmès.
La meva mare em diu que amb la cara pago.
Doncs si amb la cara pago et convido a sopar aquesta nit per la cara a la taula més cara, no et facis la despistada, a la taula i al llit, al primer crit.
Tia no veus que fèiem la parella perfecta?
Encara que agafaves el braç quan sols et donava el dit, tant se val pensava , que t'aprofitessis dels meus porros perquè jo a la vegada m'aprofitava dels teus morros.
Poso cara d'alegria quan em fumo un de maria i poso cara d'enfadat quan el hatxís se m'ha acabat.
Amb cara de cagat em vaig quedar quan em vas dir allò "d'una altra oportunitat", però ben pensat és massa tard.
Calèndula pels cops i a la boca un caramel, el
Mikis
Theodorakis dins d'una instru d'en
Manel.
Acceptes una carantonya d'aquest caradura? L'important és que em somriguis me la suda la caràtula. I així segueixo jo recordo que a l'insti em deien "
Quimi", aquí tot és verídic no com aquells dels
Milli
Vanilli, hi ha per aquí alguna tia que em vulgui fer petons i em mimi que no es vegi figa-flor com les del intimissimi.
Me cago en el calvo que em va dir que m'assemblava al de "
Macaco".
Afilo el taco , vaig a saco, d'un cop de taló estàs al racó, maco.
Ho reconec, se'm va quedar la cara de –no sé que dir, cabrón!
Però almenys no vaig pel món amb aquella cara de
Filemón.
Autor(es): El Nota
