Cares estranyes
Cares estranyes, mirades i petjades de cossos quiets
somriures que s'amaguen
indiferència obtusa, ella no camina sola
ella corre, canta i vola, i es fa més gran amb les hores
i a sobre també saps que molt tu saps dels arraps
a les cares estranyes noves dels humans que no són gats
Saps que el verí és millor que la tortura
de dur sempre l'armadura rovellada sobre el pit
On estàs, qui eres? No vols pomes ni peres
Respires per costum, perquè t'ho va dir algú
perquè vas confondre un vidre amb un diamant en brut
Cares estranyes, ments allunades
Un manantial que rebrota fins l'alba
un despertar on l’amor és l'alarma
una caiguda a l'abisme de tu,
una batalla on es perga la calma
Un tren en marxa em recorre la esquena
La jarra del verí de la vida plena
No vull la xarxa per caure millor,
Vull que desborde la risa i la pena
No televisen la revolució,
La veritat va borratxa i de coca,
El consumisme és una religió
On l'ignorant sobreviu al masoca
No és plat de gust reconèixer que no,
Que no donem el perfil ni la talla
Hem volgut tant que hem perdut la raó
Que vinga algú i ens explique la falla
Cares estranyes, ments allunades
El crit de la tempesta, les llàgrimes de fang
germans de la foguera, esclaus alliberats
Cares estranyes, ments allunades
