Carla
Un cel rosa, uns arbres i un prat
és tot el món que la Carla veu.
El seu cor comença a ser forjat
sols amb somnis d'on extrau
un món màgic i encantat
on l'estiu mai deixa l'hivern blanc.
Al capvespre, mira fixament
uns genets al galop creuant el cel.
I somriu i abraça el firmament,
el misteri on brilla l’anhel.
I no sap com explicar el que sent
quan es beu d'un glop tot l'univers.
Autor(es): Xavier Baró
