Carícies
He fet pastís de poma, l'he mossegat a estones,
He volgut ficar-me dins la rentadora,
He sortit al pati i he tornat a entrar,
He mirat enrere i cap endavant,
He demanat molt més, he dit no hi ha dret...
He canviat nostàlgia per coses a fer,
He cridat el bon temps i ha sorgit de cop
Una mena d'energia que em convida a ser millor.
I tu... què has fet,
que em vens a buscar?
I tu... vens de tan lluny... i tan puntual.
He fet veure que no quan era clar que sí,
Però m'he vestit de blau si el dia estava gris.
He sortit corrent i he tornat volant
I clavada al sostre no he volgut tornar.
I tu... què has fet,
que em vens a buscar?
I tu... vens de tan lluny... i tan puntual.
I he passat de tot, perquè tot és molt,
I m'he cagat en tot, perquè tot és por...
I tu... què has fet,
que em vens a buscar?
I tu... vens de tan lluny...
I tu... què has fet,
que em vens a buscar?
I tu... vens de tan lluny... i tan puntual.
Autor(es): Dolo Beltrán,Caïm
