Carnestoltes
La nit de Carnestoltes el desig camina
sense disfressa, el sol no te pressa en eixir
i la lluna menja esclatasangs màgics per no dormir.
…i les veus no callen.
Carnestoltes moltes voltes, la carn vol carn
que no s'acabe la nit sense tornar-te a llepar.
La nit de carnestoltes no tenen amo els carrers
del meu poble, ni alcalde ni Guàrdia Civil
i les veus no callen i els carrers s'encenen tota la nit.
…i les veus no callen.
Totes les bruixes ballen llibertines al meu cap
i encara t'estime quan les despulle excitat.
La carassa que disfressa la pena en vida
la mentida, la fugida.
Una nit és una nit beuràs mil gots d'oblit
i alegries.
Autor(es): Josep Ramon Nadal Sendra
