Carretera i manta

Òscar Briz

Ja mai no em lleve de matinada
Ni m'arrossegue fins a la taula
Potser sóc més pobre però molt més lliure
Només tinc un lema: carretera i manta

Em tombe una estona al sol de la tarda
Escolte a Toquinho m'acoste a la platja
Mai no tinc pressa doncs la pressa mata
El meu equipatge és força esperança

Ho deixe tot passar
Visc sense forçar
Que les coses canvien quan és hora de canviar
Passe com un vent que no deixa senyal
No plante banderes ni pose fronteres
I estime la vida quasi tant com la llibertat

Camine i caminava
Camine per la via per la senda la vorera i la franja

Renuncie a les pagues
També als horaris
A la vida social
I als telediaris
No vull ser víctima d'una hipoteca
Que em xucle la vida i me la deixe seca

Ho deixe tot passar
Visc sense forçar
Que les coses canvien quan és hora de canviar
Passe com un vent que no deixa senyal
No plante banderes ni pose fronteres
I estime la vida quasi tant com la llibertat