Carronyers
En obrir els ulls obscura és la realitat,
el cos ja no està al límit, l'estómac s'ha recuperat,
metres endavant un germà pres de l'eternitat,
el cos tot nu podrint-se i desmembrat...
Recordar confús les paraules d'aquella gran amistat,
estimat company any enrere en tu podia confiar,
ara en soledat indefens, buit i deshidratat,
dos opcions menjar-me'l o morir.
Teníem un munt de píxels,
la vida a tot color,
volíem puixança eterna
i el desig esdevingué un joc.
Un joc d'aquest sistema on l'impuls està en el deute,
un joc d'aquest sistema que busca les diferències.
Desert trist que veig, terra viva feta un secarral,
com en el far west després d'un desastre nuclear,
cases sense poble, valls sense plantes ni animals,
així hem arribat a 2025...
Se'ns va anar de les mans, ens venguérem al pitjor postor,
sempre amb la promesa que tot aniria millor,
el final inesperat, per fi la terra va petar,
ho va fer per Suïssa, Caiman i Panamà.
Teníem un munt de píxels,
la vida a tot color,
volíem puixança eterna
i el desig esdevingué un joc.
Un joc d'aquest sistema on l'impuls està en el deute,
un joc d'aquest sistema que busca les diferències.
