Carta
Avui t'escric una carta
que potser no llegiràs.
Clareja la matinada
mentre m'allunyo de tu.
No tinc res més per donar-te:
una carta de comiat.
A tu la vida et bressola;
a mi em festeja la mort.
A tu et regalen la llet;
a mi em robaran la sang.
Quan aprenguis a dir "pare",
seré terra sota el cel.
I, quan preguntis per mi,
el silenci et respondrà.
Però de nit, cantant la son,
la mare et dirà el meu nom.
Ens han deixat les mans buides;
només ens queden fusells.
Sortim al carrer a combatre;
volem terra i llibertat.
Si m'hagués quedat a casa,
els meus ulls t'haurien vist.
Si hagués defugit la lluita,
el meu cos t'hauria abraçat.
Però sols els camins del front
són camins de llibertat.
La pols seca, vora els marges;
res més no tindràs de mi.
I un record que la mare,
dia a dia, et guardarà.
Que no et traeixi la mandra,
que mai no et compri l'oblit.
La memòria és la teva arma;
el combat serà infinit.
