Carta a l'exili

Cànem

Ara m'escrius molt més sovint
i sempre és trist el missatge;
sent allunyar-se aquells matins
que em duien les teues cartes.
Si vols escriure un cant d'ocell
entre les teues lletres,
a mi m'arriba un mocador
enllagrimat d'absències.

Ara m'escrius molt més sovint
i sempre és trist el missatge;
sent allunyar-se aquells matins
que em duien les teues cartes.
Anem a escriure't tot el món,
posarem flors al sobre:
un poc d'espígol, de fenoll,
tres margarides blanques.

Anem a escriure't tot el món,
posarem flors al sobre:
un poc d'espígol, de fenoll,
tres margarides blanques,
un glop de mar i un tros de cel,
un bellugar dels arbres,
una misèria, uns records;
tots els que tu deixares.