Carxof
Cada cop que et veig és un daltabaix,
una crisi, un mareig, un miratge,
i allà em quedo contemplant el paisatge,
els teus ulls són llamps que em destrossen tot.
Que em diuen vine,
que em diuen parla,
que em diuen neda,
i allí m'ofego.
Carxof, m'estima, no m'estima, una fulla rera l'altre,
carxof, m'estima, no m'estima, he arribat al cor,
carxof, m'estima, no m'estima, me l'he jalat,
carxof, m'estima, no m'estima, la part més tendra.
Anirem a fer un vol i demanarem vermut,
i si el dia no acompanya ens encomanarem als vents del sud,
xiularem Dúmbala Canalla mentre rentem els plats bruts,
cantarem dutxant-nos junts i oblidarem que estem perduts.
I em diràs vine,
i em diràs parla,
i em diràs neda,
i en tu m'ofego.
