Catalunya

Jordi Batiste

Quatre barres d'or i sang
Quatre llapissades en un drap
Un país no fan
Ni banderes ni patrons
Poden igualar el que em fan sentir
Aquells ressons
D'una marinada suau
Que de lluny em porta un cant al cor
D'allà on jo sóc
D'un país arran del mar
De muntanyes altes i de valls
Que em fan somniar

Catalunya, on vas perduda entre la por
I el desencís,
Amb la recança dins del cor
Sense plantar cara
Enmig la displicència
Sempre recordant el passat del vençut

Demanaves llibertat
I ara les cançons que n'eren himnes
Ja han callat
Sento encara l'emoció
Quan, amb una sola veu, d'acord,
Tots dèiem no
Ara el bufó de cort
S'agenolla davant del forà
Poeta bord
I es riu d'aquella gent
Que, per ser un artista amb dignitat,
Va contra corrent...

Catalunya, on vas tan cega del que tens?
Com has canviat!
Que no saps reconèixer amb orgull
Tots els teus poetes
Tots els teus artistes que ploren per tu...

La recança humiliant
I l'obediència són un fre per anar endavant
Savis que parlen en va
I polítics que no callen mai per escoltar
És com un joc inconscient:
En baralles cegues van perdent
Els fonaments
I s'obliden de la gent
Obliden els versos i els colors
I els sentiments..

Catalunya, dels insubmisos i els valents
Mira els teus nens
Jugant sense paraules pel carrer
Dóna'ls la poesia
Dóna'ls la cultura
Dóna'ls les cançons...