Cauen les fulles
Cauen les fulles
lentament
Cauen les fulles
és hivern
Cauen i passen
les coses
i és igual
Em dono tot al temps
i no sento les hores
com em recorren
… si les ignoro.
Has estat tants dies
estant aquí
Has estat tants dies
estant amb mi
Ja no queda res
només queda
el pinçament
elèctric
Vas cantant una mitja melodia
alegre, vas cantant
i puges les escales cap a dalt
fins al seu pis
Puges l'escala com puges l'escala del seu cos
i no mires mai enrere
o això és el que dius
I et trobes una dona
que et dóna un món
i el món no és més que interior
perquè et tanques a casa seva
perquè et tanques a casa seva
i a fora només hi ha una frontera
i a dins un nom
mig mític diríes
mig oníric
i gravites en l'aire
i perds tota la llum que portaves
perquè te'n ensenyen
una de nova
I ella es tensa com un arc
la seva pell es tensa com un arc
i et sents tant bé
i penses que a fora series com un esclau
i us tireu líquids per sobre
allunyant encara un moment la mort
que potser us mira.
Autor(es): Alex Reig,Bernat Sànchez
