Cel Afgha
Dibuixo un somriure en un pergamí
encenc la metxa amb els meus propis dits
m'oblido de tot el que ens va passar
ara em centro tan sols en un camí.
Mira quin cel tan blau, anem cap al cel tan blau
D'entre les cendres et revifo el foc
enmig del riu em llençaré de cop
si em mires tendra, ho deixaria tot
si em desenterres, reprendrem el vol.
Mira quin cel tan blau, anem cap aquest cel blau
Amb una teia em perforo el cos
sobre les runes ha crescut el bosc
provo d'entendre perquè som aquí
no penso creure el teu fotut destí
hi ha altres maneres de deixar-se anar
hi ha altres maneres de fer-nos vibrar
antologies dels nostres malsons
fugiu de mi, porteu-me a un lloc llunyà.
Mira aquest cel tan blau, anem cap aquest cel blau,
mira aquest cel tan blau, anem cap aquest cel blau.
