Chavela
Hi ha un galop de cavalls en la distància
que quan alço les mans es va acostant.
Hi ha un murmuri d'amor entre penombres
d'una cambra que s'obre a un camp de blat.
Hi ha una història d'amor sense esperança
i una història d'amor esperançat.
Poso els braços en creu i el meu sarape
s'estén per acollir la soledat.
Deixo perdre la veu en una nota
per poder-la fer créixer com el mar.
Al darrere tinc segles de mans buides
i al davant mans que s'alcen expectants.
Les paraules son més que les paraules
quan evoco l'aurora dels amants
amb la veu carregada de vells mites
de caoba, de plata i de cristall.
Quan el temps és vençut pels meus ulls foscos,
se'm desfà en un somriure el gest amarg.
Autor(es): Feliu Formosa,Sílvia Comes
