Chaplin
Calibrava el gest amb precisió
dibuixant-se la mirada amb un carbó
i un somriure mut.
Repassava cada moviment
amb la traça de qui mai va ser aprenent
i amb exactitud.
Com la idea que s’enreda pels cabells,
volta la corbata, i s’estreny el nus
d’un bigoti tragicòmic diminut.
Des d’aquí a dalt tot allò ara ens sembla universal
des del primer niu a l’últim sol,
recorrent les planes.
Dins del vell barret l’inventor del riure no diu res,
i es treu de la màniga un bastó.
Fa equilibris com tu i com jo.
Caminava amb pas tenyit de son
amb la pressa de qui corre i no sap on
mentre enreda el fil.
Desgranava cada floc de neu,
trepitjava cel·luloides amb el peu
amb un gran estil.
Quan l’orquestra submarina emprèn el vol
sobren les paraules, ballen els pingüins.
Posicions, que en tres, dos, un… ja serem dins.
Des d’aquí a dalt tot allò ara ens sembla universal,
des del primer niu a l’últim sol,
recorrent les planes.
Dins del vell barret l’inventor del riure no diu res
i es treu de la màniga un bastó.
Fa equilibris com tu i com jo…
Records d’en Charles!
