Cinc del dau
Ei sort! Dóna'm un 5
vull tornar a jugar
ja no em conformo a mirar
la vida com si fos un retrat.
Un retrat sense color,
sense línia ni traç
que ja no suggereix
treure-li la pols.
No em vull quedar enrere...No!
Mata'm la mandra que m'ofega el pit
i escanya la dèbil il·lusió,
ja no puc estar dormint
haig de sortir de la clova de l'ou.
Tan me fa viure o morir
sé que m'haig d'arriscar
i si en un moment just caic...
Tornaré a plorar.
Ei sort! Dóna'm un 6,
un 7 o un 8 del nou dau,
vull menjar-me tot el que
em queda del pastís.
