Cinc de novembre
L’únic remei que m’apareix als somnis. La més humil de les armes... Encendre les torxes, no mirar enrere i calar foc al parlament.
I sentir com criden, gaudir amb el riure dels botxins.
i palpar en la cara dels presents remordiment mesclat amb el somriure d’un home satisfet, drets davant l’ únic supervivent
Veure’l patir. Deixar que mori lentament...
Treure el pitjor de mi, el pitjor que porto a dins.
Desperto, però he de dir que recordo bé el camí.
Autor(es): Crack del 29
