Cinc minuts
No sé com merdes ets,
ni tan sols et conec, ni et puc posar cara,
ni ulls ni to de pell...
m'ho miro amb ulls d'ocell,
em permet no perdre el temps,
com si fos tot nou,
ara sí que hi vaig!
Quan es fa de dia,
no m'amoïno,
És així com és
la meva vida.
Un tsunami
no m'enfonsa,
no són ones
el que m'arronsa.
Si és que quan arriba el tard,
al llit ja torno a no estar bé...
Mitjanit,
Són cinc minuts que torna el fred...
Mitjanit.
Recordo i anhelo aquells ulls,
potents, radiants, brillants i purs,
tu no estàs sola jo estic sol,
però cada dia mullo els llençols.
La meva vida guanya sentit,
quan sóc capaç d'apartar-te de mi.
A vegades caic, no em puc rendir,
són cinc minuts que aguantaré.
Autor(es): Apart
