Cinqué viatge a la terra de la gota rosada
Cosa estranya vingué a la terra
no sabia si parar
i estigué pengant-li voltes
i mirant-la, mirant-la
Eixa estranya era una gota
de rosada, cantava
un amic de les cançons,
eixe amic es un cubà
A la fi es va decidir
pel dibuix d'un desert,
va voler ser espill
reflexar l'univers
I el cel en vore allò
va ser clar com l'àiguaneu
la gota va ser Llach
plena d'aigua i d'estels
La noticia va arribar
a l'orella dels humans
i anaren tots a vore
el miracle del més enllà
Es presentaren amb aparells
laboratoris i raons
"es possible que açò siga
x y, derivació"
I la gota de poema
passà a ser experiment
preguntà: el meu cor es astre
¿perquè el d'ells és desert?
I el cel en vore allò
li proposà un nou viatge,
i des d'eixe moment
al desert ella es miratge.
Autor(es): Néstor Mont
