Ciutat cremada
Al mig del bosc neix una ombra
i ningú la pot parar
la llum s'ofega entre els núvols
mentre l'aigua es torna fang
al mig del bosc creix una ombra
i el vent gela les llavors
els plors esglaien les feres
i tot perd el seu color
Jo ja no us puc salvar
ara es hora de dormir
però potser la llum de l'alba
us desperti pel matí
Encara cremen fogueres
és tan freda la soledat
les ferides ens recorden
que són molts els que han marxat
forats de silenci al terra
guarden cendres i dolor
la ciutat està arrasada
només queda el seu record
Autor(es): Contracop
